Som a Saint Louis, al nord de Senegal amb barba, sorra i un parell d histories extranyes a la memoria. Podem dir amb orgull que hem travessat el Sahara amb una cafetera. Ho hem fet luliluli, pero ho hem fet. El cotxe ha patit una mica, pero que no es pot reparar amb un clip? El tub d escapament s aguanta amb un filferro, pero res gaire greu.
L experiencia ha estat impressionant i ara, entre cabres paperivores, enfilem els ultims quilometres fins banjul. Esperem que ens tractin millor a les properes fronteres i controls policials.
Com que les lletres del teclat estan al reves per culpa dels francesos, no ens dona la gana d escriure mes. A mes, un cop passat el perill, es bastant provable que tornem i poguem explicar ho tot personalment.
dimarts, 13 de gener del 2009
El desert queda enrere
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
No os relajéis, que Senegal no es moc de pav!!!
tius, sou uns cracks!! us heu patejat el dessert amb un polo classic, i els del dakar tenien un super vw de competi i no arribaven a la meta!!! jjajaja
pau la bomba pau la bomba pau la bomba!!! cumpañy sos mi idolo! :) un saludazo y toda la suerte que pueda enviarte y un abrazo! _giuss
les heu passat putes amb els policies oi?
Ieiiiiiiiiii! Vinga ànim, que ja quasi hi sou!
La veritat és que us ho heu muntat bé lo d'anar-vos al desert aquests dies, aquí fot una rasca de collons!
Publica un comentari a l'entrada